​

Quan s'ha fet una endodòncia (treure el nervi), la peça queda molt afeblida, primer a causa de la càries que va destruir el teixit dentari i segon pel procediment d'obertura de la peça per poder accedir al nervi, eixamplar i netejar el conducte per finalment, poder segellar-lo correctament.

​

Explicació per fases del tractament de endodòncia 

​

Després de fer una endodòncia, en moltíssims casos, sobretot en molars inferiors i premolars superiors, convé fer una corona de porcellana  en comptes d'una restauració de composite (empastament blanc). Ja que la corona cobreix, protegeix, i reforça la dent endodonciada contra les forces verticals i horitzontals que podrien fracturar les parets aprimades de dentina.

En canvi, ell empastament, no reforça la dent endodonciada. És la propia dent qui reté i suporta a l'empastament.

​

El pern-monyó es col·loca a la peça on s'ha realitzat l'endodòncia, per fer-la més resistent (pern) i per retenir (monyó) la corona que serà assentada sobre ell per fricció i cimentat. Per a això, cal rebaixar tot el voltant de les parets primes i fràgils de la dent i tallar a arran de la geniva una espatlla on s'assentarà la corona.

​

Per dins, el conducte on es va realitzar anteriorment l'endodòncia és eixamplat fins a una profunditat de poc més de la meitat de la longitud de l'arrel.

​

Després s'obté a la boca del pacient un motlle de silicona o una rèplica en un acrílic especial i es fabrica llavors el pern-monyó en la mesura i forma exacta de l'interior del conducte de la dent en qüestió.

​

A la següent visita es prova, s'ajusta, es retoca i finalment es cimenta i es poleix per donar-lo per finalitzat. Sobre ell es col·loca una corona provisional d'acrílic. A partir de les següents visites, es procedeix a col·locar sobre aquest pern monyó, la corona de porcellana definitiva.

​